Temps

Temps

Continuant el viatge pel temps al passat o al futur, m'atreveixo a dir que el temps com a tal no existeix en l'aspecte que el que estem Mesurant és el que tarda la terra a donar volta al voltant del sol Medeix si fa temps tenim la llum del sol en cada part del planeta per després dir un dia un passat, un passat una nit.


Llavors el temps quin temps? Mesurar Quantia llum ens ha donat el sol, no el temps com a tal és un sol un accident aquella paraules que ressonen de la Santa Bíblia; Si ve d'aquest arbre perecerás, per la qual cosa al respecte el que s'hauria de mesurar no és el que tarda la terra en ROTACIÓ sobre el seu eix sinó aleshores el temps que triga la matèria en descompondre, per exemple nosaltres de tant tarda a descompondre i arribarà a vells per després morir si tenim sort i arribem un contes uns 80 anys, com podríem mesurar aquest temps sense utilitzar la llum que ens dóna el sol, es podria inventar una mesura de Descomposició diferent a anys bo però no estic inventant i per a no confondre s'utilitza el terme any.


Per la qual cosa podem imaginar que si hagués sol dia i la terra no rotar en el seu mateix eix nostre concepte de temps no seria el mateix un dia passa, passa una nit i si afegíssim que la nostra matèria no es descompusiera llavors seria Eterna y el temps com tal no fos aquell accident que comentem en el primer paràgraf.


Però estem en constant Descomposició fins que desaparegui materialment parlant pel que aquest és el nostre veritable temps esperar fins que es descomponga de tal manera que la nostra matèria haguem de morir.


On queda llavors els arguments dels científics o els inspirats que diuen poder viatjar pel temps ja vam dir aquest no existeix com a tal sols la Descomposició de la matèria, ¿¿¿com reviure a un mort? ¿¿Com reviure a tota una comunitat de milions de morts per poder viatjar al passat?! o no morim i la nostra matèria semper queda viva i vivim en un caos on estic morint, naixent i escrivint el que llegim en aquest moment en diferents dimensions com afirmen alguns.


Concloure dient que el temps com a tal no seria necessari mesurar si la nostra matèria no fos mortal i nosaltres fóssim Inmortales i tinguéssim el poder de romandre en el mateix semper és a dir no mutar en la nostra actitud cap al bé o el mal del que estem fent perquè si ho féssim seriosa com inventar una altra forma de temps com dir cada quant canviem de parer de quefer de pensar d'estar en el bé al passar un mal etc